Obres festives del Pare Francesc Mulet/La Infanta Tellina y el Rey Matarót

← Los Amors de Melisendra

La Infanta Tellina y el Rey Matarót Obres festives del Pare Francesc Mulet

Inventario ó desapropio que el colegial Mulet hizo en Orihuela →

LA INFANTA TELLINA Y EL REY MATAROT.
Comedia en tres jornades.

PERSONES.
~~~~~~~~~~~

 El Rey Tabalada.
 El Marqués Torral.
 La Infanta Tellina.
 Donya Piula, dama de Tellina.
 El Rey Matarót.
 El Conde Grumet.
 Sorollameló, criat de Tabalada.
 Tofiu, criat de Grumet.

Qui vullga peixcar Tellines

Que deprenga á agarrar rates.

Que en lo secret de les unes

També s'agarren les altres.

(De la mateixa comedia.)

JORNADA PRIMERA

Ixen el rey Tabalada, el marqués Torral y Sorollamelo

Tab.

Fesli escorfoll rigurós En alforjes y maleta, Mírali fins la bragueta, No'm deixes, marqués, dubtós; Per que tinch por sia espía Y hatja pres eixa invenció, Pera tindre la ocasió De esplorar ma monarquía. No el deixes anar de nit Fent á les fosques pul, pul, Perque li calfaré el cul Si el trobe fora del llit.

Tor.	Com les figues en lo buch

He de tindre la pasencia, Qu'es molta la impertinencia Si pegues en un cuch, cuch. ¿No veus qu'es embaixador Del rey Matarot, Grumet, Y del seu concell elet Es cosa de gran primor? Escóltal; mira qué vol, Y si descubrixes traça, Fícalo en la carabaça O tírali lo cresol.

Tab.

Bé dius, marqués, bé has pensat. Així eres clar com lo riu! Oh qué enteniment tan viu! Benhatja qui ta criat! Feslo entrar sens fer remor No moga pols en la sala, Perque Tellina está mala, No li canse algun dolor. Mes si acás porta emboscada Li he de mostrar gran castich, Y sabrá que sempre estich En la ballesta parada.

Sor.	¡Miren quín parell d'anells, Que per lo consell me dona Este rey cara de mona!.. Mes já entren, ahí están élls.

Ixen Grumet y Tofiu.

Gru.	Senyor, á tes potes vinch De part del rey Matarot: So el conde Grumet...

Tab.	Al trot, Pos á escoltarte em detinch:

Digues qué vols en un brinch, Com un caball sense trabes. No m'estigues pelant fabes, Perque et batré les orelles Y et faré canre les babes.

Gru.

Pnix dich, que desde un terrat, Matarot, rey de la Jina, Veu que la infanta Tellina Trea el cap per un forat: No sabent que la miraba, Al sol s'estaba esplugant, Y el sol en ella juant Tot lo cabell li doraba. Lo pit de carn de doncella Mostraba entre contjes blánques Y al mirarli el rey les ánques, Estaba rabiant per ella. Pentinabas la madeixa Qne li pentjaba á la cinta, Y éll, mirantla per la pinta, De que no li es sota es queixa: La cara li contemplaba, Com en l'alfals la rosella, Y en totes les faccions d'ella Un alfals novell miraba; Volgué peixcarla en la má, Y á la qne remor sentí, En les contjes se encobrí Y lo rey burlat quedá. Está tan enamorat De la infanta, Matarot, Qne pareix un borinot Quant les ales li han cremat;

Y es de tal modo el encant De este amor tan falaguer, Que va com gat en giner Per les teulades maulant; Y pera casarse en ella Te la vinch á demanar, Y si no la vols donar, Has de tindre gran querella. Mira, puix, com ha de ser Pera que son gust se logre, Que á tú te tinga per sogre Y á ta filla per muller. Já les gales se están fent Y despatjat un martjant, Pera que compre en l'encant Les joyes d'or y d'artjent. Anells, collars, arracades, Brasilets, perles, manilles, Botons pera les cotilles Y unes pantofles picades. Qué'm respons?

Tab.

Que eres un asse. ¡Puix no has pensat que ma filla Gamay ha portat cotilla, Y així no es temps de qu'es case? En tota la terra de Babia A ningun arbre (assó es cert), Se li pot posar empelt Sens que li puje la sávia. Em té molt esbalait, Que'l que de gran rey se pica, Vol casarse en una gica Que encara es pixa en lo llit.

Diguesli al rey de ma part, Que es molt tendra Tellineta Pera ferli la trabeta, Y encara está vert l'espart.

Gru.	Espera, senyor, aguarda, No'm respongues tan eixut,

Tab.	Ves enhoramala, brut, Ans que aferre la alabarda.

(S'en van Tabalada, Torral y Sorollameló.)

Tof.	Senyor, molt bé t'ha respost A tan solemne embaixada. Este es lo rey Tabalada? Mes pareix un tros de porch.

Gru.

Tofiu, estic aturdit; Pero presto em vengaré, Y á Matarot li diré Lo que ha de fer esta nit. ¡Si en sa casa no estiguera, Y si no parlara tant, Huí li embocaria el guant En mig de la cervellera! Mes jo sé que Matarot Pendrá severa vengança, De aquesta mala criança Que m'ha fet este escarriot... (S'en vá.)

Tof.	Jo mire que assó va mal Y que ha de haber calvisó. Per si acás tinch ocasió Vaig á esmolar lo punyal. (S'en vá.)

Ixen la infanta Tellina y Piula.

Piula.

Alégrat un poquet, no t'amohines. Lo enteniment pedrás si t'enrocines.

Tell.

Ay, Piula, amiga! ¿cóm he d'alegrarme Si'mté'l pare lo péu sempre al ferrarme? ¿Sempre he de estar tancada, Sense poder eixir una vegada Ni á lo sol ni á la sombra? Cóm vols qu'estiga alegre en tanta pena? Una dona com jo, ¿no es trista cosa, - No tindre qui en lo niu li fique brosa?

Piula.

Calla, calla, no plores, Que be pot ser que abans de poques hores Estigues já casada; Perque huí ja ha vingut una embaixada De Matarot que á demanarte envia.

Tell.

Així que fora! ay, que bé em sabria! Y quín nom dius que te lo que'm demana?

Piula.

Matarot, rey de la Jina ó de la Jana.

Tell.

Matarot! may quin nom! cosa mes lletja!. Si en mí se vol casar, cóm no em festetja? Mal nom te pera les dames! Deu me lliure de caure entre ses cames! Y tú, Piula, l'has vist?

Piula.

Si moltes voltes Pelant fotjes lo vin per Carnistoltes Y atra volta allá en Cotes Estaba en un sequiol peixcant granotes.

Tell.

Es home de bon tall, de bona traça?

Piula.

Escoltam y et diré tot lo que pasa. Lo rey Matarot, senyora, Es home tan ben tallat, Que no hiá en tota la Llontja Qui li pose el pén dabant. Ample de pits, gros d'espales; Los múscles com uns bastaix,

Els braços com dos biguetes, Y com dos forques les mans; Y així en igual proporció Es de lo mig en aball: Parle de lo que li he vist, Que lo demés éll s'ho sap. Les cames com dos ballestes, Pero que no es estebát; Els péus de ratjola y mitja; Lo ventre com un tabal; Lo cap com nna barcella; La cara com un jagant; D'assó lo que mes li agracia Es una berruga el nas, Com una grosa albartjina, Que fins la barba li cau; Com te la boca esgarrada, Y les dents pareixen claus, Sobre les dents la berruga, Pareix que diga: mentjau. Les orelles llargues y amples, Sobre les galtes pentjant, Van fent aire á la berruga Com si fosen ventalls. Uns ullasos com un jónech, Ni vé negres, ni vé blaus, Perque son d'estrany color Entre vert y naquerat. Si veres la cabelllera! Cert que la hí pota emvetjar Pera afetgir á la cúa Del caball mes regalat; La barba la te molt negra,

Y com es barbicerrat, Per entre la gimenea Pareix qu'estiga aguaytant. En fi, senyora, es tot éll Un ramellet acabat, Que gallardament compon Les mes belles flors del camp. Lo liicsó, la regalicia, Lo all porro, lo lliri blan, lo morritort y la ruda, La col, lo rabe y lo nap.

Tell.

Pnix amiga, es molt polit, Si es com tú me l'has pintat, Qu'els homens es bo que siguen Molt membruts y apersonats. Y qué haurá respost mon pare? Lo cor se me va calfant, Puix si mon pare fá el ase, Jo començaré á bramar.

Piula

No tingues pena, senyora, Que traçes no en faltarán. Jo faré que en éll te cases Si tú ho deixes en mes mans; Pero m'has de dar paraula Que en Grumet me casarás Lo privat de Matarot.

Tell.

Quede desde ara atjustat.

Piula.

Y cóm sabrem lo que pasa?

Tell.

Tu que saps disimular, Ves, y com qni no es d'aixó, Procurau esqudrinyar. Jo m'en entre á lo aposento, Perque si vé en lo entretant,

Mon pare á parlarme asoles, Em puga asoles parlar.

PIULA.

Puix, Tellina, lo dit, dit.

TELL.

Piula, lo tractat, tractat.

PIULA.

Grumet?

TELL.

Matarot?

PIULA.

Adeu.

TELL.

Amor, no em fases penar! (S'en vá) Ixen Matarot, Tofiu y Grumet

MAT.

¡De mí ha fet escarni y mofa Tabalada! puix á fé Que si em lleve la pantofla Conde, ab allá li faré Que li pase la garrofa. ¿Es ell de millor llinatje El belitrot desbragat, Que no es farta de formatje? O per ventura, ¿he estat Jo per algun temps son patje? Soch jo per cas palleter? Soch rey de burles acás? Soch sastre? soch sabater? ¿O en granereta y cabás M'ha vist jamay femater? Es éll mes rey ó mes rich? Es acás mes poderós? Rabiant de cólera estich, Com si tinguera algun gos Que'm juplara lo melich.

GRU.	Senyor, tot aixó li he dit, Mes diu que sa filla es téndra Pera sufrir un marit.

MAT.	Tota dona que pren céndra.

Já no te por al enfit.

Tof.	Senyor, si com á criat Que soch del conde Grumet, Se me permitix parlar, Jo vos diria en un tret, Que el porcut de Tabalada Mes que un forn de cals encés, Al oir vostra embaixada Tan porcament respongués, Que jo el ficara en lo niu.

Mat.	Y cóm te dihuen de nom?

Tof.	Em dihuen, senyor, Tofiu.

Mat.	A ton pare y á ta mare Els coneguí allá en lo riu, Quant jo granotes peixcaba.

Tof.	Y jo qu'encara mamaba Aquella batalla viu.

Gru.	No et vullch lo demés contar Del modo que ma respost, Deixemho per ara estar, Jo portaré al forn la post, Que á fé que ho ha de psgar.

Mat.	Home mostra ser boçal Y de poca discreció: Poch ho ha pensat lo animal, ¿Rey en ma comparació, Ahón lo ha de trobar igual? Y en volerli dilatar A sa filla el casament, Mostra enteniment poch clar, Que la dona y lo eixárment Son prontes en aferrar; Guarde, guarde bé á sa filla,

Pero jo que sápia vull Que en la tardança perilla, Que la figa si no es cull Per punts sen pasa y clevilla. Demá li tinch que fer guerra, Y vorá quánt millor fora Dar gust á mes pretensions Lo gran babós de la Alcora. Compra esta nit perdigons Y unes dos onçes de pólvora, Fesme flascos de una banya, Y vatjen apercebits. Soldats en llançes de canya, Y en fones en que á esclafits Ho arrambleu tot.

Gru.	Una manya He pensat jo molt millor, Que pendencies y batalles En materia del amor, Pareix cosa de rialles.

Mat.

Dígnesla.

Gru.

Mira, senyor; Donya Piula es una dama Que cuina y bull á Tellina, De molt gran llinatje y fama, Y es la que li pren la orina Sense ferli alçar la cama. Aguda com una arista, Y té uns ulls com á cresols, Que qui en lo Mercat l'ha vista Que sol vendre caragols, Es del temps de la conquista. Els dos nos volem casar,

Já jo ho tinch tractat així, Y m'ha promés atjudar A ensillar lo teu rocí Perque pugues cabalgar. Si tú et cases en Tellina, Y á mí en donya Piula em cases, Vorás sens pendre mohina, Sens que en guerra te embaraçes Cóm Tabalada se afina Apurat de nostres traçes. Assó vatja en gran secret, No ho penetre Tabalada, Perque apurat lo pertret Si no n'ix vé la bugada, No traurém lo cendrer net. Vístet un vestit, bribó; Jo et daré certa invenció, Entra en sa casa, y espera Eixir en la pretençió; Que una volta dins de casa Tindrás la pasta en les mans Y pots fer bona fogaça.

Mat.	Per qué no ho has dit abans? Me pareix bona la traça, Mereixes per lo consell Una gran demostració. Home eres de gran cervell, Jo et cubriré lo riuyó Pera que descanses vell; Y puix dius qu'et vols casar, Lo vesit de sempiterna Que tinch ahí et vull donar, Y et posaré una taberna

En lo carrer de la Mar. Unflat de content estich! Oh! y lo que m'has obligat! Sempre et tindré á mon abrich, Perque estigues amantat Com lo matjo de Alberich. Mira así la clau de casa, Fes d'ella ta voluntat, Pren lo barral y la taça, La casoleta y el plat, Lo setrill, la carabaça, Orinal, basí y perols, Y pendrás també la estora Si pera un vestit la vols; Sols no em toques la escudella, perque si la treta no érre Y del nas ó de la orella A donya Tellina aférre, La puga mentjar en ella. Mon sello real pendrás Que jo mateix m'el he fet De la ma de una matrás, Y ab éll, puix eres discret, Tot lo que vullgues farás. En mon nom pentja y despentja, Fes nous fueros, nova lley, Posa síes, petjos, tatja; Sols en senyal de ser rey, Em reserve la borratja, Que es donació nniversal; Es bé que en ella repare Per la autoritat real, Y ser consell de mon pare.

Gru.	¡Ton pare fou gran pardal, Y en tot lo temps que vixqué Perdé la borratja de ull!

Mat.	Fer son negoci sabé, Y així, conde, fer jo vull A sa imitació també.

Gru.	Que eres son fill, bé es coneix; Lo enteniment com nn eix Tens en quatre dits de greix.

Gru.	Tornant á nostre negoci, Vetjam cóm se mata el peix; Ves á buscarme un vestit, Pera que nostra invenció Efecte tinga esta nit.

Gru.	Vaig á buscarte un gipó. (S'en vá.)

Mat.	Ves corrent, conde polit. ¡Amor, atjuda esta traça Já que'm tens rendit y esclau, Mira que la sávia es pasa, Y puix que jo tinch la clau Deixam entrar en la casa! (S'en vá.) Jo que asoles he quedat

Tof.

Jo que asoles he quedat Já mes contes em vnll fer: Ells tots se busquen muller, Y Tofiu qué buscará? Jo tinch, pensaments dos mil, De quí será esta Piuleta. Ella pareix muixquereta Y dona enamoradisa, Y pot ser qu'en la pallisa Deixe á Grumet per Tofiu, Que la palla pera el niu Es cosa molt adequada,

Y estant la guerra enredrada, Mes que siga á vora riu Es pot armar la enfrascada.

JORNADA SEGONA.

Ixen TELLINA y donya PIULA.

Tell.

No sé qu'em tinch allá dins, Si es alegria ó dolor; Pareix que en lo cap y el cor M'entren relintjant rocins. Ni puch pendre dos bosins Ni una gota traspasar, Que no'm pose á sospirar Y em quede com á encantada.

Piula.

No, que estás enamorada.

Tell.

¡Ay Piula! deixam estar. Digues, Grumet qué t'ha escrit? Vetjam la carta qué diu.

Piula.

Qu'el pardal diu qu'en lo niu Ha d'estar aquesta nit:

Tú, ves, gitat en lo llit, Fesli á ton pare el paper, Lo demés jo ho he de fer; Y, puix, dius no pots dormir, Gitada podrás ohmir Lo que pasa en lo carrer.

Tell.

Puix amiga, jo men entre, Perque si mon pare vé; Pero no sosegaré, Que m'están rascant lo ventre: Que tant lo amor se concentre! Gran senyor deu ser lo amor, Puix sense causar dolor, Pasa el cor y el cor traspasa, Y com una dolça brasa Se va fent del cor senyor. (S'en vá.)

Piula.

Ixen Tabalada, Tellina y Sorollamelo.

Gru.	Qué tens, infanta Tellina? Alegrát, llévam la por Qu'em causa voret mohina; Mira qu'em cubrix lo cor Una taranyina negra; Vetja jo ma filla alegra, No em fases estar dubtós,

Qu'estant trista em pots matar; Puix com si portara bos, Ni puch veure ni mentjar. Si vols festes, si vols jochs, Mira quins serán millors, Castells, invencions de fochs, Caballs, homens corredors, Dançes de espasa lluenta; O vols el joch de la piu?

Tell.

Senyor, res d'aixó em contenta.

Tab.	¿Es posible qu'estich viu Y que la terra em sustenta? Oh malaventurat pare! Cóm me fora estat millor Pendre un caputjo de frare! Ahón tens, ma filla, el dolor? Per ventura es mal de mare O quín mal es?

Tell.

No senyor.

Tab.	Prunyons ó mal de quijal? Traume, ma filla, de penes, Qu'et fare curar lo mal, Dant als dotors grans estrenes.

Sor.	Senyor, á mí me pareix, Que jo, sense ser doctor, Diré lo que té la infanta.

Tab.	Puix tú, Sorollameló, En quín llibre has estudiat?

Sorr.

En lo Fleuri y el Cató, Y aprofitant bé lo temps, A una novia de un doctor, La curí dins de dos hores De un atjaque molt penós,

Y la deixí sosegada.

Tab.	Home, qué dius? Y cóm fon?

Sor.	No li vaig encontrar febra, Ni cursos, ni menys prunyons, Sols tenia cusquerelles De les mes groses.

Tan.

Ahón?

Sor.	Si ho he de dir mes clar En lo rat penat, senyor; Y á mí em pareix que la infanta Té la mateitja pasió.

Tab.	¿Y quín remey li aplicáres, Digues, Sorollameló?

Sor.	Li posí caldo d'olives, Such de faba y albercochs, Que's un remey molt probat.

Tab.	¡Per Deu qu'em pareix doctor Lo diable del criat! Y tú, Sorollameló, ¿Curaríes á la infanta?

Sor.	No poses dubte, senyor.

Tab.	Filla, si tens cusquerelles, Mira, lo remey millor Es posar caldo d'olives, Such de faba y albercochs. Es, puix, aixó lo qu'et mata?

Tell.

Ay, senyor pare! jo tinch En lo aposent una rata... Qué dich una rata... cinch, Qu'em desperten.

Tab.	Si aixó et mata, Cóm á curarte em detinch? Hola! criades, criats,

Preveniu una llanterna Y porteume ben lligats Quatre dotcenes de gats De la primera tabérna. Aneu presto com lo fum, Y torneu també en un tranch, Y mireu que porteu llum, Que já aquesta nit molt fanch.

Mat.	Matarratorum, Matarratorum. (Dins.)

Tab.	Ven, aquell home, pintetes, Camarrojes ó ven setes?

Sor.	No ven coses tan perfetes, Sino pera matar rates Unes gallardes boletes.

Tab.	Puix crídalo, borinot.

Sor.	Senyor, pera matar rates, Such de faba y albercochs.

Tell.

No'm sigues tan bachiller, Fes lo qu'et mane, virot!

Sor.	¡Per Deu, qu'el rey Tabalada Es grandísim tabalot.  (S'en vá.)

Tell.

Si es Matarot el que pasa! Si fos esta la invenció! Ara el ficarán en casa; Si es éll, venturosa so, Puix hauré acertat la traça.

Tab.	(Si este home fora valent Y les rates li matara.)

Tell.

No sé en lo ventre qu'em sent Qu'el cor m'está fent trich trach.

Ixen Matabot y Sorollamelo.

Sor.	Já tens ahí al Rey present.

Mat.	Qué mana sa majestat?

Qu'em tens llansat á tes portes.

Tab.	Home, Deu t'em ha portat Pera matarme unes rates, Vull qu'em servixques de gat.

Tell.

Per vida mehua qu'es éll, (Ap.) Per les senyes el conech.

Mat.	Já'l tinch agafat del bech (Ap.) Y á Tellina en lo llibrell.

Tell.

Mes jo vull disimular,   (Ap.) Que no entenga que una infanta Es molt fácil de pelar, Pero com l'amor m'encanta No el puch deixar de mirar.

Tab.	Díguesme, sabrás matar Cinch rates groses que solen A la infanta despertar?

Mat.	Si son penades y volen Jo no les puch agafar. Si son terrestres, no en deixe En una casa ninguna, Que de mes tretes no's queixe; Y si tinch bona fortuna O les romp, ó les esqueixe.

Tab.	Y aixó es un llas corredor Visch ó gabia paradora, O alguna trampa de llop?

Mat.	Si es rata grosa ó traydora, Es menester mes primor; Jo he de estar en l'aposento Perque en sentirles rascar, No se m'escapen, y á tento Bellament les sé agafar.

Tab.	Unflat estich de contento;

Home, Deu t'em ha portat Pera ma consolació.

Sor.	Senyor, aixó es desbarat; Such de faba y albercochs.

Tab.	Sorollameló já et dich No'm fases desbaratar; Fícat en fer los bacins Perqu'em tens molt enfadat, No t'ho diga altra vegada; Filla, quína hora ha tocat?

Tell.

Les deu.

Tab.	Puix já es ocasió De vore esta albelitat. Jo em recullch á la pallisa A esperar el bon succés; Tú d'éll en un crit m'avisa.

Tell.

Senyor pare, ¿em dirá res Si'm veu este home en camisa?

Tab.	Ell pareix home discret; Bé pots estar descansada, Gítat cara la paret.

Mat.	Per Deu qu'el rey Tabalada Li habem ahurtat lo tret.

Tab.	Preveniuse al eixercisi, Bon home, qué jo men vaig; Feu molt bé vostron ofici, En res ne tingau empaig.

Mat.	No soch, senyor, tan novici; Molt presto vorás la pell Treta á la rata mes grosa, Que so en l'ofici gat vell.

Tab.	Puix jo't promet una cosa.

Mat.

Qué es?

Tab.	Un çagal d'una pell.

Mat.	Puix deixeume estar.

Tab.	Adeu. (S'en vá)

Sor.	Jo'm vull deixar cremar viu Si así gran trampa no hiá, Y Tabalada vorá, Que pera curar la infanta De la rata que la espanta S'encontren remeys molt pochs; No curavit si no pren Such de faba y albercochs. (S'en vá)

Tell.

Jo em comense á despullar, Fiques deball del llit vos.

Mat.

Primer me tens d'escoltar Estant asoles els dos. No soch, bella infanta, Com te pensarás, Jo quí mate rates; Sí soch jo el matat, De dos matadures Matjors que dos plats, Qu'eixos bells ullasos Tan amples les fan. Lo rey Matarot Soch que vaig penant, Desde que una volta Et viu en lo ball, Allá en l'hort d'Encendra Pasant disfraçat, Veente que ballabes... Pero ¡ay! quín ball! Com una cabreta Pegabes los salts,

En dos castanyetes En aqueixes mans, Que acostant la llengua Les fees parlar. Em parí á mirarte Tellina d'espay, Que altre no poguera Detindrem un pas. Que parar un Rey Bé á ser (ben pensat) Com parar un carro De bous arrancat. Moltes altres dones Habia en lo ball, Mes ninguna d'elles Te arribaba al nas. Qu'es gran diferencia De Juan á Joan; Belles hembres eren, Mes ton brio y tall Les deixaba á totes En la pata en alt. ¿Tú has vist un ganado Quant vá á pasturar, Y entre les ovelles Un gran asse va, Y la diferencia, Y la ventatja gran, Qu'entre totes elles Lo gran asse fa? Puix així, senyora, En aquell ramat De tantes ovelles,

Tú eres l'asse gran. ¿Has vist una balsa Quant s'está secant, Y que un llixó téndre En mig de ella naix, Té unes fulles amples Y unes flors gallarts? Já m'entens! jo entonces Dich, quí es tornará Asse, per poder En dos mosos grans, Mentjar eixes flors; Les que dus dabant, Que les de darrere... Eixes flors al gat. Lo cor, al mirarte, Tot em fea tric trac; Ni puch desde entonces Dormir ni mentjar, Y em sentí ferit Desde els peus al cap. Fuí al embaixador Perque t'em donás Per muller ton pare Y m'ha respost mal, Dient qu'eres téndra; Aixó tú t'ho saps. En la millor traça Qu'es pot alcançar, He entrat en ta casa; Asoles estám; Mira, infanta bella, A qué m'ha portat

La tehua hermosura, Puix m'ha fer esclau. No á matar les rates Vinch, perqu'el matar Sols pera tú es guarda, Que bellament saps. A morir, senyora, Vinch á vostres mans, Si remey no'm dones Com mas dat lo mal. Jo faré la rata, Tú l'agafarás, Obri la ratera Y deixam entrar, Casémnos, Tellina, Donam eixa má, Rey soch com tú Reyna, No estigues pensant.

Tell.

Tinte, Rey, escolta, Puix jo t'ha escoltat. No es bé qu'estes coses Se apresuren tant. Já saps qu'el amor, De tratarse naix, Y bosí per força Sempre sol fer mal. May has posat llenya En lo meu corral, Junts en un estable May habem, estat, Ni may t'ha dat palla, Que es dicho vulgar; ¿Puix cóm vols tan pronte

Putjarten tan alt, Que á tocar arribes En lo més sagrat? De lo embaixador No sabia art ni part. Si bé donya Piula Despres m'ho contá. De tau gentil gracia Em pintá tes parts, Qu'et cobrí afició Y et vaig desitjar. Be veig que no aguarden Al oritginal De aquella pintura Les porfectes parts; Tú eres Matarot Y no ho puch dubtar, Que altre no poguera Fer fet tan romá. El cor desde entonces Es va encendre tant, Que bastaba á encendre Un mauoll d'espart. Tú has vist un cresol De fresch apagat, Per lo fum que llanca La flama, abaixar Y tornarse á encendre Del que crema dalt? Puix així les flames Del cor abrasat Per lo fum baixabon Al cresol de baix.

Cóm quedí jo entonces! Ja t'ho pots pensar; Tan sols sabré dirte Qu'es traidor lo mal Puix cremant acaba Y en fum començá. Alló de les rates S'em oferí acás Y que tú acertares Al ferme putjar, La mateitja traça, Cosa es de admirar; Cridarte mon pare, Ferte en casa entrar, Deixarnos assoles, Son clares senyals De que la fortuna Está de la part, Y hasta que en mí et cases No t'he de deixar; Pero vullch qu'em digues Una veritat; Diu que eres potrós?

Mat.	No á fé de cristiá Tota es ferramenta De acer ben templat, Que no fará gantjo, Primer se romprá. Sens tiudre quebrasa, Fulla, ni altre dany Es lo que jo porte; La proba ho dirá.

Tell.

Espera que á Piula

Cride en un instant, Y fará testich.

Mat.	Aixó no ho farás; No penses que siga Home tan boçal, Que deixe t'en vatjes Já del meu costat, Abans que la rata Estiga en lo cau.

Tell.

Puix vine tú en mi.

Mat.	Puix vesme guiant, Perque jo á les fosques Puch entropeçar.

Tell.

Vine puix, seguixme.

Mat.	A seguirte vaig.  (S'en van.)

 Ix Tofiu arrebossat.

Tof.

Shaurá vist encant com este? Ahón dimonis m'han ficat, Rodant sales y mes sales? Assó es palacio encantat! El meu amo y Matarot S'en han eixit disfraçats De casa, y jo per seguirlos Casi m'ha romput un bras. Ells van tots plens de secrets, Mes calents que un forn de cals; Assó bugada em pareix, Y jo en ella tinch d'entrar, Que pera qualsevol cosi Porte el canó de colar; Já sabeu que em dich Tofiu, Y encara que arrebosat Vinch á este puesto, no tinch

Part ninguna que amagar. Ay ¡si encontrara jo á Piula Per así asoles! (sagrat!) Li diria dos requiebros Y tentaria en la ma Pera veure... mes sent pasos Y capa así acaminant! Venen sense detenció. Ahón me podré jo amagar? Pare Francisco de Paula, De por estich tremolant, No encontraré porta, armari Ni caixa... mes así hiá Un raconet; jo m'amague Y vorém lo que eixirá. (Se amaga.) (Ixen Grumet y Piula.)

Piula.

Molt atrevits son els homens! Cóm has entrat tan secret?

Gru.

Quant Matarot á la porta Es fintgí Matarrater, Los criats de Tabalada L'han cridat, y li han ubert; Y éll m'ha agarrat baix lo bras Com qui agarra un albaet, Y m'ha entrat per mig de tots Sens que ningú em conegués, Y arrimantse baix la escala Em deixá en un raconet. Jo entonces et sentí céndre Y á tento y á boniquet He anat seguint 1o remor, Y á tú t'ha encontrat cernent.

Tof.	Carro y qué bona bugada

Entre els dos van component! Vetjám assó en lo que para, Que já em relintjen les dents.

Piula.

Sols fea com qui cernía Per fer remor y fer temps; Molt la fortuna os atjuda, Puix que tot nos ix tan bé. Entrémnos así en la cuina Que pareix que parlar sent, No siga el Rey Tabalada, Y caigam en les mans d'éll (S'en vá.)

Tof.

No he quedat ben apanyat? Que bé digué un palleter En asunte de les dones, Que son com en l'aigua el peix, Que quant pensa ú qu'es segur Y sens ningun dubte el te, Fica la ma, y en un punt Se li esmuny y no pareix. Jo que enamorat de Piula Un titilimundi fet, Me arriesguí á entrar en palacio En lo perill que me veig, pensant posarli el canó Que porte pera el intent, La encontre feta un dimoni En lo meu arno Grumet, Y éll torbat com all y oli! No pot parar assó en bé; Jo no he de tindre el fusil, Allí dins m'encontraré, Y com jo els trobe en la cuina, Liberanos Domine.

No conech amo ningu, Já supon Tofiu que te Este moro en la estacada, Aferra el canó y á éll , Ixca ó no ixca la bugada; Mes que'm quede sens dinés, Que en calfárseli á ú el cap Tot lo demés te calent.

JORNADA TERCERA

Ixen Tabalada, Torral y Sorollamelo .

Tor.	Ahón vas d'aqueixa manera Senyor, sense saragüells?

Tab.

Amor, la quietut me altera, Pareix que mil cascabells Me sonen per la mollera. Desde el punt que m'ha gitat Este cuidado de rates M'ha tingut tam desvelat, Que si no el ull del tracer, Ningun ull s'em ha tancat. Volguera saber si acás A este home li a caigut Alguna rata en lo llaç; Entra marqués fent lo mut,

Molt quietet y pas á pas, Y pera consolació De un pobre Rey que t'espera, Examina en atenció Si ha parat bé la ratera. O si ha caigut lo piló; Descálçat eixes çabates Perque fases menys remor, Y no espantes á les rates.

Tor.	No tingues pena, senyor, Que no tinch tan grans les potes, Jo entraré de puntilletes, Que no em sentirá un mosquit,

Tab.	Si este home de les boletes A lo que ha promés ha eixit, Ell te, per lleu, belles tretes. Y pareix també home honrat, Y cumplirá exactament En lo que se m'ha obligat, Sino vol estar calent.

Sor.	Senyor, vostra matjestat No ha tengut jens de rahó En comprarse en sos dinés; No poder dormir de por, De este diable de rates, Y sabent, molt bé que jo Tenia una medicina Com os vaig já dir á vos, Y may volgueren ohuirme, Sent aixi que molts autors Posen pera matar rates Such de faba y ulbercocs.

Tab.	Calla, no me aflixques mes,

Calla, Sorollameló, Que quant mes ho vaig pensant, Mes conech que tens rahó. (Ix Torral asustat.)

Tor.	No entrar molt mes me valguera, Que vore lo qu'ha vist jo. Ah, senyor, qué gran desditja!

Tab.	Qué tens, qué? qué t'amohina? S'han mort les rates?

Tor.

Ni mitja.

Tab.	Puix, qu'és?

Tor.	La infanta Tellina Qu'está feta una saljitja.

Tab.

Cóm?

Tor.	Jitat en lo seu llit El senyor matarratorum, Li está trencant el enfit.

Sor.	Domine labia mea aperies. El meu pronostich ha eixit.

Tab.	Cóm un home foraster Ha segut tan atrevit?

Tor.	Els dos baix la manta están.

Sor.	Requiescant in pace, amen. De segur s'han ofegat en lo perfum de les rates.

Tab.	Semetjant atreviment En un foraster me espanta, Pero si Torral no ment, Pobre d'éll y de la infanta, Pendré vengança al moment: Están desperts ó dormint?

Tor.	Roncant com dos borinots.

Sor.	¿Puix per qué no els aplicabes

Such de faba y albercochs?

Tab.

Puix han estat atrevits, Portam de pell los açots (S'en vá Torral.) Que jo els ventaré els mosquits. No vull entrar allá dins Per no pendre mes pesar; Ves tú, busca dos fadrins Que els sapien molt bé lligar Com qui trava dos rosins. Tria los mes esforçats, Y alçades les camisetes, Vinguen ben aparellats.

Sor.

Senyor, qué'stem en Ibiça? Perque d'allá en les presons Porten al coll la camisa, Putjant radere els pendons, Qu'es cosa de molta risa. ¿Y qué dirán los mirons Quant vetjen diciplinats, En comedia tots parats Rientse com á badochs? Perque no els han aplicat Such de faba y albercochs? (Ix Torral y li dona uns açots.)

Tab.	Ves y cridam á Piuleta Que prenga al coll á Tellina, Y porta una gamelleta, Perque si de por se orina No embrute la camiseta.

Tor.	Senyor, doneume pasencia, Quín dimoni m'ha ficat Ara a la mehua vellea,

Sent conceller afamat Del Rey, en les porqueries De veure y esquadrinyar, Si paren be la ratera, Si les rates van matant? Y élls paren com á dimonis, Jo aixó no ho puch aguantar, Que encara que vell, me encench sens podero remediar.   (S'en vá.

Tab.	Que'm doncs tal ocasió Sobre volerte jo tant O filla de un mal cabró! Portéumela así dabant Que tinch sobrada rahó. Estos açots están sechs, En saliva els vull banyar Per Deu qu'els ha de açotar Per mes que se posen prets.

Tor.	Bons açots se posen élls, Piula en la cuina gitada Y li está fent cusquerelles Un home.

Tab.	Y tú l'has trobat Puix traula de les orelles. Y es tot un home, ó son dos? Digues, Torral, ho has mirat? Que'm pareix dificultós. Y el matarrater que ha entrat Has vist si portaba gos? Mírau bé, no els desbarates, Examina les accions, Qne quiçá eixes invencions Son pera matar les rates.

Tor.

Si es gafen d'eixa manera Molt gustós es el ofici, Ells obrin la ratonera y els troben el orifici, Y els incensen la tracera; Mira assó cóm ha de ser, No qneden sense castich; Que abatollen l'anohuer, Y assó heu coneixerá nn gich Que entjamay ho hatja vist fer. Digues presto lo que vols Qn'está la gent aguardant, Y se apaguen los cresols.

Tab.	Puix fes qu'els vatjen portant Embolicats en llansols; Dúme á Pinla de la ma, Siga la primera qu'entre, Gallardament cantará. Y probat lo atreviment Els causaré tal horror, Qu'els servirá d'escarment. (Ixen Torral y Piula.)

Piula.

Qué mana vosté, senyor? Vol un traguet d'aiguardent?

Tab.	Pórtamen un barralet, Qne no he dormit esta nit, Y pera els tocats del pit Es lo remey mes elet. Sempre jo á aquesta fadrina Li he conegut voluntat, Que á tindreli amor me inclina; Pot ser que se hatja enganyat Torral, perqu'ella es molt fina.

 (Ix Piula en un barril; beu Tabalada.)

Piula.

Bégasel tot, qu'es molt bo.

Tab.	Ay piula! Deu que t'ho pague. Perque tú m'has fet del só; Díguesme, ara men adone, Punt per punt lo que ha pasat. Dins de la cuina gitada Quí es l'home qu'estaba ab tú? Decláram la enserrellada, No'm fases ser importú.

Piula.

Senyor, jo...

 Ix Sorollamelo y porta lligat á Tofiu

Sor.	Per Deu sagrat, Que t'ha de fer mil banderes. Así está este home lligat.

Tab.	Home ó dimoni, quí eres?

Sob.

Has de saber, gran senyor, Que habent entrat allá dins A triar fadrins forçuta Pera tíndrelos al coll, Al pasar per l'antesala Em fiquí en lo corredor, Quant oixch una veu que diu. «Ay Piuleta del meu cor, Ahón estás que no t'encontre? Mira que porte el canó Pera fer bé la bagada.» Me parí á escoltar millor Cap á quina part s'ohuía, Veig que ixía del racó De les palletes, ahon tinc La caixa y el servidor; Y com estabem á fosques,

Quí eres? li pregunte jo, Y em diu: puix que no'm coneixes? Tofiu soch l'amolador De canons y de llançetes; Norte de este corazon, Jo já rebente per férteu, Traume y dúme al dormidor.>> Jo m'animí, y agarrantli La primer çarpada al coll, De aqueste modo lligat Os lo conduixch á vos, Perque diga qué buscaba.

Tab.	Dígues, atrevit, bribó, Cóm has tengut la osadía De putjar los escalons De este palacio real?

Tof.	Senyor... será... si... quant.. jo... El meu amor... la bugada.

Tab.	Ah! grandísim recabró, Puix dona bona resposta!

Tof.	Quant vaig ohuir lo pregó, Que tots á matar les rates Vingueren, agafant jo La ratera baix lo bras...

Sor.	Sí, pero en la má el canó, Y buscabes á Piuleta.

Tof.	Vinguí á seros servidor.

Sor.	Tot aixó es pura mentira. Eres un arredrador! ¿Per qué dies qu'et portara Donya Piula al dormidor Jo que rebente per férteu, Norte de este corazon?

Tof.	Dormia y ensomiaba. Y pensaba en la pasió.

Sor.	No lliga bé el fill de p.. En totes estes rahons: Senyor, no li traurém punta: En un garrot sobre els lloms Tot liu faré confesar; Tin, tin, que despres els dos Asoles...

Tell.

(Dins.) Ay, senyor pare...

Tab.

Ay! bagasa sense amor! Que jo, en lo punt que sa mare La ofegá en lo servidor, M'habia de haber fet frare! Vés, pórtala ben cuberta; Si té la tellina oberta, Reconeixli si té sanch, Que si li ha picat lo cranch, Catarrotja descuberta. Com jo se já les bugades Que m'han fet estes fadrines Si están les dos concertades, Faré vindre les madrines Per veure si están prenyades; Y lo que ha fet el pillot Tú, cabró, ho confesarás, Já que fees de alcabot, Y per lo clar me dirás Tes perverses intensions, O sapies que morirás,

Tof.	Ampara, Santa Cleopatra, Al poble Tofiu, que está Fícat en tanta aflicció,

Que jo't promet arraçar De contado el meu canó, Perque no'm torne á tentar.

Ixen Piula y Tellina

Tab.

Já no es temps de perdonar! ¿Aqueixes eren les rates? Digues, bagasot polit, Qué't rascaben les çabates Y et corrien per lo llit? Mala febra! encara esclates? Y com te donara un ou Si sospetjara jo tal! Que anares del ou al bou, Yde ser dona real Et feres dona d'á sou: Y en quín home t'has ficat! En el que no mereix ser Pera donarli el tracer, Y el delanter li has donat! Son tes accions poch medides Pera á ton pare afrontar; Puix de la sanch tú te olvides Per Deu que t'ha de ficar Al!á en les arrepentides. Tú já may heretarás Mon estat y patrimoni: Puix digues ahón anirás? O qué has pensat fer? dimoni No't cayguera en terra el nas! Bé la pots arromangar, Que encara qu'es pose en creu Lo tracer li he de calfar

( Al temps de pegarli, ixen Matarot y Grumet)

Mat.	Detinte, rey Tabalada! Deixa els açots de la má, Que está ta filla guardá A salvaguardia real. Em coneixes?

Tab.	No eres l'home Qu'et fintjixes mata-rates? Te he dat en m'ha casa entrada, Y tú en lloch de matar rates M'has matat la pasterada.

MAT.

Jo soch, més no á matar rates, Tellines vinch á matar; Que les tellines de terra No son fácils de agafar Víula una volta, mirantla Perque no la viu de pas, Y del ou al bou com dihuen Quedí de ella enamorat. Soch el gran rey Matarot, Aquell que pegant un bram, A Carlo Magno espantí Y al Cid el fiu tremolar: En una barca de canya En l'Albufera embarcat, No vaig deixar fulla verda En les costes de Alfaraig. Entrí en Valencia la bella, Y per un festen en llá, Al gran Miramamolí Fiu com un drap mal llavat. Entre Rascanya y Robella Molts coneixen estes mans, Lo que feren estes ungles En dos tropes de soldats;

Vaig arribar á la Llontja En un gros pedrer al cap; Já les torres tremolaben, Já tremolaba el Tros-alt, Y veent que tots se rendien Alsí bandera de pau. No hiá rey que no'm tremole; Los quatre de millor tall Qu'es troben en la baralla, Están sempre á mon manar. Estes y altres valentíes He fet, com tot lo mon sap, Y últimament á Tellina Dins de la contja he peixcat, Y tinch per matjor haçanya A Tellina haber pillat, Que guardar oros y moros Y mil castells encantats. Volguí lograrla en quietut, Y per la rahó de estat Fiu embaixador, y en éll Te la envie á demanar; Negáresmela, y entonces Putjantme la mosca la nas, Mes encés que un pebre roig, Mes que morritorts picats, Mes que un ariçó puntjós, Mes que una retrama amarch, Mes vengatiu que una dona, Mes que un tartamut parlant, Y mes que dos toros braus, Determiní móuret guerra Y portaro á foch y sanch.

Juntí la gent, llançí bando, Y m'armí de punta en blanch. Lo conde Grumet entonces, Veentme tan desesperat, Me vá donar esta traça Que já has vist, y que com saps Fiu com qui vaig matant rates; Crídesme y em fas entrar, Déixesme en Tellina asoles, Peu per peu y ansa per ma. ¿Puix quí haurá tan regran asse Que estant propet del alfals, No pendrá dos bossins d'herba si ella es tendra y éll té fam? Per qué crides y qué et queixes? Qué vas fent el embobat? Quí te fica en fer jumensos. Pera qué crits ni barrats, Si Tellina es ma muller?

Tab.	Gica y aixó es veritat?

Tell.

Sí, senyor pare.

Tab.	Y est'home Es Matarot?

Tell.

Clar está.

Tab.	Y tú el coneixes bé?

Tell.

Em poden Engañar á mí els senyals?

Tab.	Digues quins son.

Tell.

Tinch vergonyes.

Tab.	Carro, no te espliques mas No digues que tens vergonyes, Ma filla, no digues tal; Tota dona de vergonyes

El all y oli sol tastar, Y en vore má de morter Reventa per picar l'all.

Tof.	Ay, senyor, que no'm coneixes! Mira á Tofiu com que está Fica't entre eixos judíos, Y com un Cristo llagat.

Gru.	Y cóm es que así ha vingnt?

Tof.	Aixó es molt llarch de contar; Despres te daré rahó.

br/>

Gru.	Sapia vostra magestat, Que Tofiu es criat meu; Y aixi qu'el manen soltar Li suplique.

Tab.	Sóltalo; Basta que s'hatja empenyat Lo senyor embaixador.

Tof.	Deslligam, tros de animal.

Piula.

Puix jo també soch casada.

Tab.

Y en quí?

Piula.

En aquests galan.

Tab.	Tu t'has casat en Grumet! Y aixó cóm ho probarás?

Piula.

Já ham regat ans en la cuina, Já está fet y publicat, Y té son sello pendent, els testimonis pentjant.

Tab.	Puix si les dos son casades, Jo em folgue de emparentar En Matarot y en Grumet Víxquen ses mercés molts anys; Torral, fesme vindre pronte Los macers de la ciutat.

Que ab ses maces y ses cotes, Y ab trompetes y tabals, Vatjen cridant, que baix penes Posen per los carrers draps, Posen cresols á les portes, Fasen bous, festes y balls, Traguen afora les Roques, Ixquen nanos y jagants; Tots los tabals y donçaines, La diablera, el Rat penat, Els giquets de Sant Vicent, Les orates y elsorats; Vull que ixquen tots los oficis Y els homens del centsnar: Toquen donçaines y flautes Lo ball y lo mustaçaf Y tota la gent d'esgrima, Qu'es molt just que ixquen á honrar Lo casament de ma filla En un rey tan afamat. Fasas la festa cumplida, Sapien qu'es festa real; Crida a tots los carnicers, Y fes que maten en tant Cinchcents bons, docentes vaques, Gallines, capons y galls, Perdius totes les qu'es troben En la plaça del Mercat; Tota la volatería; No em sigues marqués escás, Y pera la cansalada Tots los porchs del Maestrat. Dónau tot á un pastiser,

Y fes que vatja volant A Inglaterra, y se acomode Molt curiós y aparellat, En un pastís á la usança Y que el porte en quatre naus, Y que en assó es done presa Que es pera demá á dinar; Que se óbriguen les tabernes, El ví que no estiga aiguat, Y en les fleques les fogases Ben fetes y de bon pá; Taula franca pera tots, Mentjeu y begau... aralls!! Sapiau que un rey generós Sap en ocasions gastar.

Tof.	Bé está, senyor: y dinés?

Tab.	Embolicats en un drap Trobarás allí sinch sous, Que temps há que vaig guardant Pera una ocasió com esta. Mireu com es bó guardar! Gastau tot

Mat.	Senyor, detinte, Que lo que fas es sobrat. Y donam ara llicencia Pera besarte les mans, Puix que já eres tú mon sogre.

Tab	Veu así sa magestat Que em folgue de véurelo Com si un asse fos, volar.

Tell.

Y á mí també, senyor pare.

Tab.	Bésam y et daré un abrás; Més no t'em acostes molt,

Que si estás bruta de sanch, Com vaig sense saragüells Me embrutarás lo taldar.

Piula.

Y á mí, senyor?

Tab.	(Se tira un pet.) Vine, Piula, Que bellament has piulat.

Piula.

Tanca, que has obert la porta.

Tab.	Corre molt aire de baig, Y eixa finestra traçera. May la ha poguda tancar. Perdona si t'ha fet pols, Que Grumet t'espolsará. Y nosatros cóm quedem? (A Torral)

Tor.	Músties les qrestes, pentjant, Com una almánguena rotjes Qu'em sobreputjen al nas Pareixen galls de les Indies Girant lo de amunt aball.

Tab.	Puix busca dos matrimonis, Y fes que es fasa entre tant Un ball redó, mentres entren Els ous d'estos desposats.

Tof.	Qui vullga peixcar tellines, Que deprenga á agafar rates, Puix en lo secret de aquelles Soles estes agafarse.

Sor	Qui tellines vol peixcar Si no porta alguna traça, No podrá, per mes que fasa, Una tellina agafar. (Canta Sorollomeló.)  «Puix te lo remey mes gran Encara que no es doctor,

Pera trencar un enfit Val mes Sorollameló.»   «Pera curar cusquerelles No já altra cosa millor, Que posar caldo de olives, Such de faba y albercochs.»

FÍ