Soleta y verge estich

De Wikisource, la biblioteca libre.
Soleta y verge estich
de Bartomeu Càrceres

Soleta y verge estich[editar]

Soleta y verge estich,
si.m voleu veure parir.
Ara que n'és hora,
si voleu venir?

Soleta, en esta nit
só verge y mare
parint Déu infinit,
y, sent ell lo meu pare,
també vostre, e yo mare,
que glória us dó sens fi.
Ara que n'és hora,
si voleu venir?

¡O, com se alegraven
de tal nova oyr
los pares que esperaven
de les tenebres exir!
La missa volen dir
de la sol, fa, re, mi.
Ara que n'és hora,
si voleu venir?

Cantem tots en est dia
molt devotament
lloant la verge Maria
y son fill omnipotent,
que.ns dó tal sentiment
que.ns porte a bona fi.
Ara [que n'és hora,
si voleu venir?

(pendiente de traducir)[editar]

Esta obra se encuentra en dominio público. Esto es aplicable en todo el mundo debido a que su autor falleció hace más de 100 años. La traducción de la obra puede no estar en dominio público. (Más información...)