I zopie e i ciuzé

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
I zopie e i ciuzé  (1881)  by Jan Batista Alton
cazet
grafia moderna

da Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali


I zopie e i ciuzé.


Anda Gretele Ciuria da Mortic, intant che la sejlèa, ie jia semper na roscata con un gran venter dant la sejla; la jia tan pian, che no la era bona de ie sciampèr via de dant. A Gretele la ie fajea così tan pecé; e cauja che lʼ à capì, che la roscata - che lʼ era na stria -, lʼ aea da fèr i picoi, la ie à dit: „Tirete su na pert, che no te tae e che posse lurèr; canche ti es injignèda a partorir, chiameme, che te assisterè.” La roscata s’ in va e Gretele fenesc de sejlèr. - Do trei dis do rua te stua dela Ciuria un burt om e ie disc: „Demò gei, mia femena te let te doura”. Gretele no volea più jir, ma el lʼ à dit, che la ie à imprometù instadì vin ciamp de lʼ assistèr, e adès la vae, se no lʼ arà da fèr con ic doi. Anda Ciuria se cogn partir e jir te la Lasties col strion.

Laite lʼ à rincurà el picol dela stria e dapò la volea s’ in tornèr a cesa, ma el strion no lʼ à lascèda e ie disc: „Comere, tolé chisc zopie e fin che no i aede foré, no podede jir fora Mortic. - Gretele cogn obedir; stesc e stesc e i zopie mai no se sbujèa; la partorecia era levèda ja da pez; el picol vegnia feruscol; la comeres les é doventedes amiches; in ultima la Ciuria disc a la stria: “Comere, ie ve pree, lasciame jir a cesa.” La stria respon: “Ie no me fide, se no chel om me sbrega, ma spetà, che ve diderè; tolé un abet e sfreà i zopie de sot e daite fajé trei croujes, dapò i se fierà.” Gretele obedesc, indoman i era ja sbujé. La chiama el strion, ie moscia i zopie foré e vel partir. El lʼ à capì, che zeche da benedì lʼ à tradì, sʼ inira, tol ca un bel pe de ciuzé neves, e ie disc, che la s’ in vae, ma che con chi no la stae a jir te tera sagrèda, e ela à podù s’ in jir.

In Ciapuin, Gretele à volù jir fora Ciampedel a ciapèr el cender benedì. L’ era bela strèdes e la se à tout i ciuzé del strion. Ja a jir su per la portegaes lʼ à scontrà un gran giat grisc, che ie maolèa; ala se à sperdù, ma no i é vegnù tel cef dei ciuzé; va te Cortina, se leva un tolmen, Gretele é te anter e el se lʼ à portèda in chel sènt dela ciaura del Ponz e no se à mai più sapù sapia.