Na schiopèteda

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Na schiopèteda  (1881)  by Jan Batista Alton
cazet
grafia moderna

da Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali


Na schiopèteda.


Chel Sech dela Sbof in jebia sènta lʼ à volù menèr la pegna. Mena e mena e nia no ven. No l saèa, cheche lʼ era. Va forin barcon, mofa el temp, lʼ era scheji dut seren, demò sun Saslench lʼ era na burta nigola, ma tan burta, neigra, e inriciolèda, che lʼ à sobito dubità, che laite sie sconet na stria. E lʼ à abù rejon, perchè apena lʼ à metù te pegna na medaa de sènt Antone, la nigola se à slargià e à scomenzà a fiochèr; più el menea e più el fiochea. Rua sia femena e canche lʼ à vedù, chechʼ el fèsc, se ruscia te i ciavei e disc: „No saede, che inché lʼ é un dì pericolous per i fatureces? Segur, segur, inché no ve vegnarà la pegna; demò Iascià lò, e spetà a in sabeda a meter ite da trei goces dʼ ega de batum.” El Sbof lʼ à cognù obedir, perchè anda Lena lʼ era na femena, che saea velch.

Jebia, vender e sabeda inanmesdì a semper piovet; sabeda sènta Lena porta lʼ ega de batum e ne met te pegna; e dapò mena che te mena, nia no ven. Scomenza indò a fiocher; Saslench era intant semper ciarià e el Sbof se à pissà de brujer la stria. Tol un fer, lo roenta e lo met te pegna; la stria cisciolea ben, ma ampò no la se à brujeà. Nol saea più che peèr a man; Lena no volea più sʼ impazèr e la essa petà volentiera dut te fornel più tost che sforzèr el faturec, ma el Sbof lʼ era de cef, e co el la fiscea no l zedea a costi de se fèr del dan. Co fejel? El mena la femena forin barcon a veder sʼ el lascia de tempestèr o no e intant disc cinch paternostres a lʼ emenes del Purgatorio, acioche les preassa per chela cativa persona o stria, che ie à augurà mèl te pegna. La femena ven ite e disc, che jun fon de val se serena un mingol. „Adès bèsta”, disc el Sbof; met la pegna sun cassabanco, ceria el schiop e ie tira; lʼ à fat tan el gran colp, che la cesa à tremà; la pegna sʼ à sfenet; lʼ é ben vegnù fora mingol de brama e lʼ à fat sche na crousc; ma apena che la stria à ciapà el colp, Saslench lʼ é stat spazà, la pegna é vegnuda e el Sbof da inlouta indò no lʼ à mai più abù da se lamentèr per vegnir la pegna.