Chel veie Pizagol e le strie

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search

div style="font-family:Georgia, Times New Roman, Times, serif;serif;">

Chel veie Pizagol e le strie  (1912)  by Hugo de Rossi
ladin Brach
grafia moderna

Chel veie Pizagol e le strie

Chel veie Pizagol l'era sun Ciampedìe e l jìa past. Na sera l'é se n jit te l fegn a dormir. N chela sera no l se à recordà de segnar l tobià. Da zeche ora l'à sentù na mùsega e l se à pissà, che farai po sta sera ja Vich, che i fasc sta mùsega. Dapò l'à sentù, che la vegn semper più da vejin, e l se à sperdù. I é vegnui e i à davert l'usc de la ciajaa e i é vegnui ite n gran muie ntra omegn e fémene. I à fat vegnir la zopa de fegn tan pìcola, che tanche l'aea post de star sù. I à scomenzà a sonar e balar. Canche l'é stat via n pez, una la disc:

"Fossa da tirar jù chel ciuch che l'é sul fegn."

Sauta fora n'autra e la disc: "Ma no se ge pel apede, che l'é segnà."

Canche l'é stat via n pez che i era aló, i à dit, che ades ge volessa valch da magnar e da beiver, ma che no i sà olà jir a n tor. L'é sutà fora un e l disc:

"Gio sé ben olà jir a n tor, jon jù dal promessare, che ngern i ge à menà doi botejins de vin e n sach de lianie. E l pìcol botejin e nience le lianie no le é segnade."

I é ponté via e i é jic jù (...) Sora n pez i é rué col vin e co le lianie e i se à metù a magnar e beiver. Nfra chist temp, che i magnaa e beea, l'à dat fora l bot de l'Aimarìa. I à cognù lasciar dut aló e se n jir. L veie Pizagol l'é levà e l'é sobit vegnù jù dal promessare. Nfra le autre robe che i se à rejonà, l ge à domanà al promessare, se ngern i ge aessa menà vin e lianie. E l promessare ge à dit: "Scì, parché po?"

E Pizagol ge à contà dut che che é sozedù te ciajaa. E l preve ge à dit:

"Voi jir n cianeva a veder se l'é vera."

E belimpont ge menciaa l botejin piu pìcol e dute le lianie. Dapò l'é jit col veie Pizagol e l se à tout dut che che le strie à vanzà.