Coche la é stada che son ruà sul bal dei Dolomitenladiner

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Coche la é stada che son ruà sul bal dei Dolomitenladiner  (1905)  by Hugo de Rossi
ladin Brach
grafia moderna

I. Ko ke mi pare à fat a se malar.

L fajea la guida chest pere mi pare. Mben! n'outa l'à menà n Englender su la Marmoleda. A jir n su l'é jit menomal, mo jir n ju no l volea e no l se fidaa. Chest pere mi pare no saea che far; de colp ge vegn na bela idea tel ciaf – che fajel? – l taca l Englender te na corda e l ge disc che l vae dant, che l lo tegn ben, ma amò no l volea jir. Corpodediana! a mi pare ge é vegnù la fota e l ge dasc n buton a sto Englender, che l lo porta n bel toch n ju per ste crepe, se sà ben, l lo tegnìa ben per la corda. Dapò l lo mola amò n toch più n ju e l lo bandolaa n ca e n là. Ja Penìa i vedea sto Englender tan pìcol, che l parea n pulesc su na ciameija. Dò n pez mi pare l lo mola ndò n pech più n ju e ades ge parea a la jent da Penìa, che sto Englender fosse n'agua; dò che mi pare l'à molà sto pere mostro amò n pech più n ju, i dijea che l'é n malan n forma de drach: Da nef stat molà n pech più n ju, ge saea a la jent che vegne l'Antecrist e per chest i scomenza a dar ciampana e martel, che duta la jent vegnìa coran en piaza a veder che che é sozedù. Ence mi pare à sentù sto tananai lajù, e se à pensà: "Se i lo branca sto pere forest, dapò i lo copa", e per chest l lo mola n ca e n là, n ite e n fora, e ora l'era chest Engländer te Fedaa, ora l'era fora a Mortic, perché mi pare volea che sto forest se tegne su valch spiz. Scior scì! che fora Dèlba l se renta coi piesc tel gial del ciampanil e l ge porta ju la tombra. Nlouta l'era giusta chel Zao che conciaa le ore del ciampanil e l se ciapa sot la tombra. Se sà ben che l scomenza sobito a cridar, che i vegne a ge didar. Te n moment se bina n muie de jent dant gejia a veder che che l'é sozedù. Un l dijea che l'é n spirit maligno sot la tombra, l'auter l cherdea che fosse la trota che volea trotar l gial e la é sutada jù – mo n verità nesciugn no saea nia de segur. N ùltima i se à unì de reversar la tombra per veder che che l'é de sot. E chest era ence l mior che i podea far. Ma nfati no i era bogn da la reversar, e i à cognù jir da chel mat de Zuzana per tor adimprest l musciat.

I jonc chest musciat e duc chenc omegn e fémene, fenc e touse, bec e beze, deida sto pere musciat, e a forza de dai e dai la se à reversà, e fora vegn nveze del malan o de la trota – l pere Zao dut strasomeà. La jentaa a veder chi che l'era de sot a chela tombra se à metù a grignar e é se n jita a ciasa. Per fenir la storia – nterdana chel Englender l'é ruà al pe de la Marmoleda, l se à destacà da la corda e l'é se n jit demez. Chest pere mi pare nveze l'é vegnù jù da chel spiz ju per chele giacère e da la fadìa che l'à fat l se à malà, e no tan temp dò l'é mort. Coche l'à fat a morir ve conte n'autra sera.


II. Vortrag. La mort del pere mi pare

A ve contar a voi, gio son n pere orfen de pare e de mare. Mi pare l'é mort l dì de Sèn Roch e mia mare n chesta dì. Mben! cogne ve contar coche l'à fat a morir chel pere mi pare. L'é mort, canarejon brausa, straordinaria brausa! l'é mort te na chef de stram e no sé se dal freit o dal ciaut. A ve dir a voi chest pere mi pare l'era coscì revel fredolent semper ge jelaa; l'era malà e l'aea l mal etich, e sta malatìa l se l'à trata ados a far l guida. N dì fra i etres die a mia mare: "Che fajone che a mi pare semper ge jela". "Gio no sé", la respon, "di tu che tu t'es più ascort che gio". – "Mben!" die, "gio sé na medejina, se chela no joa, no joa più nia. Jì a tor na chef de stram e l volon lear ite dur, e l ciaf ge l fajon ite con n cuic e mpeon tel fornel bel fers". Belimpont! vae a tor na chef e l leon ite dur che no l podea se mever.

Alincontro, che conta che no siane bogn de meterlo su sun fornel e el no l'era bon de ne didar, perché no l'era bon de se mever. Gio peisse che che aon da far, te colp me ven na idea. "Mare", die, "jì a tor l manghen, che l volon manghenar su". Mia mare demez desche na schiràtola e te n atimo la era jà chiò col manghen. Dapò leon chest manghen te colombel de fornel, ma che conta che aane demò na pala soula; canche l'aane n toch n su l n'é strossea ndò n ju. Dò che aane proà trei cater oute e nia no joaa, die a mia mare: "Jì a tor l mescol da la polenta che fosc l ne deida". Dapò a zeche maniera l'aon tirà su. Canche l'é stat su sun fornel sto pere mi pare, die a mia mare: "Jì a far da marena, che son famà". Mben! La va fora te ciasa da fech a far sta marena, ntant domane mi pare se l'à amò freit e l disc de scì. "Amapastegno!" die, "spetà!" Che fae, tole n toch de esća e bate fech, e la pete te chist stram. Da chiò n pagina:149 moment taca man a fumar e da chiò n moment l'era dut fech e fiama. Chist pere mi pare scomenza a zapolar e cridar: "Iojo Maria! che ciaut!" Gio daverje l'usc e die: "Mare vegnì ite che mi pare zapola e l disc che l'à ciaut!" Mia mare dut contenta vegn ite col mescol da polenta te man, ma apena che l'à vedù che che l'é sozedù la crida: "Mostro de n bastart, che aste po fat su, e?" "Mare" die: "Ades no l'é ora de criticar, ge vel vardar de studar". Mia mare furba ciapa la còcola de la not con bret e spes, e ge peta ju per l cragno e a zeche maniera aon studà. Ma che conta che l'àmena la era separada dal corp e la sgolaa ntorn te stua, e l corp l'era nfolimà. L'era n'èrt che sgolaa ntorn stua. Die: "Mare, chi él chel èrt che sgola aló?" – "Mat", la disc, "l'é l'àmena de to pere pare, daverc l'usc che la vel fora, senó la ne bat fora i vieresc". Apena che l'era davert l'usc sta pera àmena fora e su per ciamin. pagina:151 Gio fora dò, vardae dò, la vedee pìcola sta pere àmena sche n mòasen. Dapò vae ite te stua. Mia mare me speta co la garnaa e l tatl, e l'à scomenzà a me dar, slepes la me dajea, che la me petaa da n piz a l'auter. Ultimamenter é scomenzà a cridar: "Iojo Maria! mare n'é assà!" La lascia ló de dar e la se senta te n scagn, e la scomenza a vaar. Canche l'é stat passà via n pez, die: "Mare v'é passà la catarina, sione ndò amisc? Mben! che che l'é l'é, chisc pere mi pare l'à fenì de tribular; ades, mare, volon meter l pare te bara". Mia mare la disc: "Co fajone a torlo jù de fornel?" – "Lasciame far a mi", die gio. Vae sul fornel e me poje co la schena tel parei e coi piesc l parae fora; canche l'é stat forinsom, die: "Ades l vegn, ciapàlo te gramial". Te chela che l sauta ju de fornel l'à dat tant na gran tamarada, che parea che saute jù na bora de cerchies. Mia mare de sot e l banch da fornel soravìa, e mi pare ence soravìa. A veder chest, gio saute ju dal fornel, e da la gran prescia che aee no menciaa tant che no ge peste a chest pere mi pare sul venter. Gio tire fora sta pere mia mare de chest muge e meton chist mi pare n bara. Dò die: "Mare, ades jì ja Catarinola, dijege che la vegne sù a ne didar far forandoi che a chi che compagna mi pare a la sepoltura ge dajon a duc n forandol". Bon, ven sta Catarinola taca man a far sti forandoi. Dapò die: "Mare anché domesdì fajé pizarei che no se volon far veder smuzich". Mia mare la disc: "Se no aon smauz!" Ma gio die: "Delegà puina". Bon, mia mare taca man a far chisc pizarei, ma che conta, che no aane panarel e l desch l'era massa pìcol, ma mia mare per via de chel la sà che far, la peta n jeneie sun desch e scomenza a far pizarei ju per l jeneie. "Mare", domane gio, "che fajede coscìta, él n moto chel ló, e?". "Che veste po mai saer tu!" la me respon, e gio no é po più dit nia. Canche l'era da magnar, sta pere Caterinola scomenza a frapar jù chisc pizarei e la dijea: "Oh che bogn, segur che nience l'imperator no à da magnar mior che chest!".

Gio me pissae, se tu saesses, coche i é stac fac, dapò segur no tu dijesse che bogn no. De not ge aon dat a la veia che stajea a vear apede l mort, da magnar e da beiver assà che l spirit no vegne a la magnar. L dì dò porton l pare a la sepoltura, e dò vegnon a ciasa. Gio die a mia mare: "Ades l prum che fajede jì sun palancil da d'aut a cazar la vermenaa". Amapostegn, volede che ve die che l'era pulesc sche n ponjin e le sbonzes sche na tartaruga. N pulesc ge é sutà a mia mare sul pian dal ciaf e l ge à batù ite l cragno, e sta pere mia mare se à tant revel sperdù, che la se à perdù la faela. Zacan la vegn jù e gio domane coche la é jita, ma ela no me dasc resposta. "Ma", die, "mare, batede ndò la catarina e, o ve mencel valch?". Ela la dasc segn, che no la é più bona de parlar. Sta mia mare, dò che la se à perdù la faela, la é vegnuda tan cativa, che canche ge vegnìa chele birle la me dajea fregolade che la me portaa dai piesc levé. N'outa la me à dat de na reta che me é sutà l mal te le ombie dai piesc, e la me à rot n os, che no ere più bon de jir, e ela me cognea portar.

Ntant l'é vegnù l temp de le àmene, e die: "Che fajone, l'é l invern dant l'usc e no aon nia da magnar". Ela la dasc segn che no la sà che far. "Mben!" die, "gio sé ben che che fajon, jon per le puces fora per Neva Todesćia e Sèn Nicolò, ma me cognede portar, che de jir no son bon". Bon, l dì de Sèn Scimon se partion, ela me peta su na ferchia de travers, sche n legn da fech. Canche sion stac fora Dèlba scontron chel "Mat de Zusana", e scomenza a scinfernar e ne trar dò patac marc dapò l me é coret dò e l me à ciapà per i ciavei. "Mare", die. "menà demò le ame, che l'é ora, senó l me zara amò via l ciaf". Bon, ruon fora a Cianacei. Ja chel "Ciaval del Partel" l'era chel "Martel" che fajea su Sèn Florian su n usc de stala, e ge aon vardà sora n pez e l'aon desturbà talmenter che l fajea a sto Sènt i cerchies del stoz da ite nveze, descheche ge vel, de fora e el no se à mai ascort. Bon, se n jon e ruà ja la gejia, l'era n muie de jent. Me peisse, "lascia veder che che i fasc e che che l'é da nef".

L'era doi pitores che i volea ndorar l gial del ciampanil, e chisc doi l'era Valeron e Gere de Tin. Ma che conta che no i era bogn de se far l pont, e che fàjei; i disc che i se tira sù un l'auter. Bon, taca na corda sun tet e tira sù. Gere de Tin ge taca a Valeron na corda ntorn l col e scomenza a tirar. Canche sto pere Valeron l'é stat n toch n su l butèa fora la lenga de mez pe. Chi che vardaa sora i dijea che l vel leciar jù n pech chel polver che l'é su le ore. Su che l'é stat no l se movea; i cridaa sù che l scomenze a ndorar, – nia – l'era mez strangolà, i l'à cognù lasciar ndò ju. Gio die a mia mare: "se n jon che no i ne saute ados. Canche sion stac ja pont Martel l "ciaval de Bartl" se n'à ascort che l'à fat da ite inveze che de fora i cerchies. Ge é vegnù tant la gran fota, che ne ponta dò col velicipè e ge sauta te le ame a mia mare e l la peta n ventron, e gio son sutà fora de sta ferchia e son rodolà ju scin a chel gnoch sot Sela ite. E dapò i à cognù tor zapa e zapin a me tirar fora, e mia mare vaaa e cridaa:

"Oh, mi Jangiacom, dal cher, t'aste fat mal, e?" Dapò la me trasc da nef sun sta ferchia e la me porta inant. Fora a Gries l'era Menudol che ge nsegnaa a sear a so fi e l dijea: "Coscì tu cognes far. Tàchetene na dermena e dapò trei oute vicé, vicé, vicé e dapò fio". Bon jon fora a Ciampedel fin col de Greva, e l'era chi fenc de Nena Baisa, mascima chel Tita che dijea che mia mare l'é na Bregostana che porta l'orch, e so fra Piere volea jir a dar ciampana e martel, ma l'era l ciampanil serà. Che fàjel, va ja chi "Ponc" che vegne n aiut, e Tita de Scimon del Zot volea ne nfrizar con n schiop da archet, ma ge é crepà l spach e l'é sutà n schena. Bon, ruon ja Mazin, die: "Mare chiamon jal Moro a se beiver la cotara". Canche volon jir ite per usc se mpegnon sun usc, che no podaane più ite ne fora, che mia mare prest la me zaraa via l ciaf. Vegn ca l'ost e l crida:

"Per l'amor de Dio! Che volede?" "Volassane n mez de cotara", é dit gio. "Ve pree, per l'amor de Dio, stajé de fora che ve la done, che se vegnide ite me parède demez duc i avantores". Porta sta cotara e se la beon. A ma, volede che ve die che se aon perdù la tramontana, che nveze de jir ju per Chievacia jiane da Bech n su; canche sion stac su chel Pont de Iob, skontron Davide e l disc: "Onder petade coscì ngorsé?" "Po", die, "volon jir fora a Neva Todesćia per le puce". Canche sion stac ja pont, Davide l disc: "Sta pere tò mare no à nia sul ciaf, vegnì via ciasa che mia sor zota l'à na capa bruna, che la portaa canche la jìa a scola, fosc che la l'à amò". Jon via, la cer sta capa e la la troa, e sta pera zota dut contenta la disc: "Ma ge volessa na cordela bruna sunsom". "A", die, "se ge n met na resa, che mia mare l'é na socialista patoca". Bon, se n jon fora per chi Ramons; canche sion stac fora Pera vardon via Salin, l'era na scritura che stajea su: "Osteria olache no se paa nia".

"Mare", die, "jon via, se n beon na teisa". Canche sion stac apede majon, vedon doi pitores che renovaa Sèn Crestofol; chisc doi l'era Iosl e Sepele del Sloser. Ma che conta che i aea na getria tan curta, che Iosl se à cognù lear la getria su le spale e Sepele del Sloser lassù che ge fajea i rizi al Sènt con n penel forinsom n bachet, che parea l Chicherichì. Ge aon vardà sora n pez, dapò die: "Mare, jon ades a magnèr e beiver a scroch". Canche sion rué apede usc, sauta ca l cian (i ge dijea Turco), scomenza a ge zarar via d'intorn a mia mare. L ge à zarà la pedana, che la someaa patoch na stria de Vael, e dapò l me volea zacar via l ciaf a mi. N la uta mia mare l'à scomenzà a cridar aiut. Vegn jù Tònele de Salin, e l disc: "Che mencia?" Mia mare la disc: "L Turco volea ge zarar via l ciaf a Jangiacom". "Mben", l disc, "vegnì sù e magnà e beé scin che n eie veit l'auter". Sion jic sù, aon magnà e beù che prest mia mare la balaa la manfrina; dapò se n jon via Poza.

Canche sion rué via Tita Bech, die: "Mare, jon a se comprar n forandol, che nant che ruassane fora l Paboler la é lèngia". Canche vegnon fora dal Bech, te chel ort dei de von Rossi, vedaane doi pitores che se begaa. Gio varde miec via, e i é sobit cognosciui: l'era Salvester de Piston e so fi, e i se begaa perché su un woppen l'era da far al leon le ombie e su l'auter a le mosće i piesc. L veie l'aea n penel con na seida soula, e so tous fajea le ombie al leon con n penel da murador. Ge aon vardà sora n pez; zacan l veie ne à spià e l'à dit che se n jissane, che no i é bogn de lurar; ma perché i cridaa tant adaut l'à sentù l ròt von de Rossi sto bael, e l'à dit che se n jissane, che i pitores é desturbé e l ne domana olà che se n jon. Aon responù che jon fora per Neva Todesćia per le puce. "Ah", l disc, "aede pas eh?". E gio die sobit: "Mia mare l'à n pas tan che l "Riesenaimon da Viltau". "Ma no no", l disc, "ntene l passaport". "No", die, "fajede cont che n durassane?" "L'é semper fat bon, se n'aede", l me respon, "perché senó i ve mena te cuza".

"Mben", disc mia mare, "fajene un!" – "Spetà n moment!" e l va te ciasa, da chiò n moment l capita con n pasaport sche n porton de n tobià e l pesaa più che gio. Mia mare l lo met su le ferchia sora me, e via. Canche sion rué via Sèn Jan via da chel veie Bechin sente che zachei bat te i vieresc, e die a mia mare: "Halt! zachei vel parlar con noi". Vegn jù Trinele de la Padela, e la disc: "Onder jide coscì ngorsé?" – "Ma", die, "volassane jir fora per Neva Todesćia per puce". "Ma", la disc. "chiojù ruade fora la Val dei Mocheni, cognede jir sa Vich". Ntant la cor via dal piovan a ne cusar a dir che sion doi ombre, che l vegne a ne sconjurar; na tal fegura l'à fat mia mare coscì mpacada su, ma noi ntant siane jà sa Sudech. Canche sion rué vin piaza sa Vich, se à binà tant la gran jenìa, che parea che i fajessa la comedia de Sènt Bertol. L Vito de Focol volea ne tor jù l dessegn, perché vegnissa coscì n bel cader a meter sun confalon da mort, e ence Tita de Fiech l'à proà da ne fotografar. Ma nia, gio me n'é ascort e die: "Mare, remenà che i ne vel tor l dessen",

e ela n moment l'era chiò l'auter ló, e coscì sion jic per la mont da Vich. Canche sion rué fora da Revizer, die: "Mare, chiamon a se beiver n got de selbstmord." Ela era sobit contenta, perché l'era tant stenciada. Dò che aon beù sta cotera, mia mare à scomenzà a balbonar e gio me sentie bon de le ame. "Ma", die, "mare, ciapade ndò la faela eh?" E la disc: "Me par ence a mi che pian pian la vegn". E gio die a mia mare: "Jion a la mora, cridà che che siede bona, che magari ve usade da nef a parlar". Se sà, sta pere mia mare canche la volea dir trei la cridaa: te–te–te, trei. Ultimamenter la parlaa desche gio, e gio ere bon da jir soul. "Ades", die, "mare, peton demez sta ferchia, che no la duron più". Canche sion rué dal Karerseehotel, se aon beù na teisa: aiegra sta mia mare, e ence gio, se n jon fora per l bosch de Tomera. Canche sion rué fora dal lach, scontron chi Esces da Soal, che i era stac a ge sonar la noza al Bettelrichter Überreiter. I se à vadagnà valch, e contenc i

ne sona ence a noi sù. Sta mia mare me ciapa per n brac e me fasc balar. Ora siane te n busc, ora sun n col. Con sta pedana rota la petaa sauc desche na ciaura; dò che la era stenciada, la disc: "Ades se n jon!" Ruon fora dal Paboler, intant de jir ite die: "Cianton valch canche sion te stua". E ela contenta la disc: "Ma che ciantone po?" "Oh", die, "cianton magari chela per gardener". Rué ite, se meton te mez stua e scomenzon: "Son po stata a Ortijei dut i muc me à tralascià." "Sènt. Antone del maridé vedla muta no voi resté" "Ne la biesces e ne ciaure, mefo voi po più vardé" "La cajon son pa ben cheste, che me voi po maridé" "Canche son po na pera stenta, che no é po più polenta" "Son po soula a me l vadagné i mos ma jì a me l pittlé."

Mostrìgno, i ne à peta fora. Chela zota del Paboler ne à trat dò l masl, che me à batù ite la crepa e la me à sfolà l ciapel, e i omegn ne corea dò col frel. Canche sion rué sot majon l'era n ciancel da passar; sta mia mare peta n saut sorafora, che me parea n comediant canche l fasc l saut mortal, e ence gio volee petar n saut sche mia mare, ma gio me é mpegna col bragarel su na spelten e no ere più bon de me despatinar.

Mia mare tol fora la brìtola e taa via l bragarel. "Bon", die, "jon fora dal Dorfer e cianton per todesch, che senó i ne bat amò na uta ite la crepa. "Also mare, strom!", jà da ite da l'usc me é metù "habt acht!". E chi moches i dijea: "A ma chest l'é bel om, l cogn esser stat coi sudé". E i me à domanà se son stat coi sudé, e con che regiment che son stat. É dit: "Col regiment sbredalari!" "Ah!" n regiment coscì no i à mai sentù nominar. Gio die: "Crese ben, l'é n regiment che no l'é auter che flotte burschen. Bon, scomenzon a ciantar per todesch: "I bin a normer taifl" "I con si nit marscìr" "Fercafe maine faife" "Und trink a olbe bier". Postegno, chi moches scomenza a ne trar dò puce e i ge n'à trat una te bocia a mia mare, che i ge l'à slariada da na oreia a l'autra e che la parea la bocia de n leon. Gio die: "Mare se n jon da chiò inant che i ne fregola deldut". Jon a Busan dal medico Zeruch a se far giustar la bocia e la crepa. L ge concia la bocia con n trat de cialié. "Mare", die, "jon fora per l Brenner che pagina:179 chiò no fajon afares. Jon ite per l Sarntol passon l Penzerjoch e ruon via a Trens a prear l Segnoredio e la Madona, che i ne deide, che scin a ora la n'é jita scialdi mal". Bon, dò che aon fat nosce funzion, se n jon a Sterzing; ló la disc mia mare: "Gio no son più bona de jir più inant". Se sà, famé che vedaane le steile eraane duc doi, ma n bon umor aee amò, e die: "Mben, te la pruma ferata che rua, montade ite e canche rua l condotier a pizocar la carta dijé che carta no n'aede e scioldi no n'aede da ge n dar, e cortelade no n volede". La speta, – vegn sta ferata e la monta sù, rua sto condotier e domana dò la carta. Canche l'à sentù che carta no la n'à, l disc: "Speta veia stria che te voi nsegnar". L la ciapa per l ciuf, l la tira fora de vagon e l la peta su la machina a ciaval. Se sà, sta pere mia mare da mez n ju la se brujaa e da mez n su la se giaciaa. Canche la é stata a Stafflach la se à fermà; i l'à tirada jù da sta machina e i l'à petada te n piz. Ntant gio son jit a pe fora per l Brenner. Canche son ruà a Ried veide vegnir n liènia con n ronzen

su le spale; l rua più vejin e l'é cognosciù: l'era l Moroder, che vegnìa jù da chi monc. L me à contà che l'é stat a cerir reijes per far medejine, perché enlauta l'à fat n pech l fuscer; ma l'era coscí n om criticous, l'à domana se me piza a tacar bega. Dò che ge é responù de no, l me à contà che na uta l'é jit fora Laion, e taca bega chel Hausknecht e che ora l'era el te sot e ora l'auter soravìa; n'ùltima chist Hausknecht l'à petà chist Moroder "sot la tola che l cialea ora con doi odles da maladet". Dò che l me à contà na teisa, gio me n vae inant. Canche son ruà a Schelleberg l'é vegnù n sgorle de vent, che l me à levà per aria e me à portà n fin al Brennersee e ló son sutà tel lach, e giusta aló l'era l'Oberoffizial Ploner, n gardener, ai fresć e l me à vedù sutar te l'aga. Npruma l'é sciampà, l cherdea che fosse n cocodril, ma dò che é cridà aiut l'é vegnù de retorn e l me à tirà fora. Bon vae jù a Stafflach, cere sta mia mare, ma no ere bon de la troar; zacan la me à vedù e la me chiama.

"Ma", die, "mare, siede voi eh? siede nfumada desche n parolot". Chi moches i dijea che l'é n malan vestì da fémena. Bon, ciapon sù e jon te Schmirn ite; canche sion rué ló, die: "Mare", die, "jon a se l prear a dormir, che gio é na son tremenda". Belimpont, dant usc de la pruma ciasa che aon troà, l'era la moca sun usc. Ge preon l'alberch: "Scì" la disc "podede star, ma l'é mort l moch e l'é n bara, sta sera vegn jent a dir l rosar e l cognede ence voi dir co noi". Aon dit de scì, e dapò la disc: "Aon i miscionari, sta sera i fasc l'ùltima perdicia e i dasc la benedizion papale, per chest cognede jir te gejia". Ence con chest eraane contenc. Canche l'era stata fenida sta benedizion, vegne de fora e die: "Ma mare", die, "che fajede coscìta?" – E ela la disc "Ma palpe demò olà che podese meter sta benedizion papale". "Po", die, "metevela te capa bruna, che la stasc ciauda e fosc che doman aede na coa de capec". Bon, jon a cartier; zacan rua chisc moches a dir l rosar e dò i scomenza a ciantar; sche che é capì i ciantaa chesta, ma no sé segur:

"Aus der Hoasa aus der Pfoat Er ist schon in die Ewigcoat. Bon, jon a cena; l'era patac, fae dal gros e stochte Milch. Da zeche ora de not scomenza mia mare a jémer e a dir: "Oh Iojo Maria, che slonfada che son!" Gio ge respone: "Molà l canon, dapò l'é dut bon". "Ma se no son bona", la me respon. "Bon", die, "se no siede bona dapò lascia ló". L'indoman levon sù bonora e jon fora per n bosch, e mia mare lascia fora n pet dò l'auter: l parea propio canonade. L'à dat na tamarada che se à scorzà n larsc; da chiò n moment n'autra canonada, che chest larsc se à schiapà e l'é vegnù jù na lavina che prest se ciapaane te sot, e da chiò n moment da la paura n'autra canonada e de chesta la se à crepà la piata del piet e la é restada ló stinca e morta. Ades me peisse "che fae po? l mior sarà de me n jir dò la sepoltura". Mben, me n vae a ciasa, e ncontra l Brenner me arpita n liènia e l disc: "Onder vaste po scì ngorsà?" "Oh", die, "me n vae a ciasa che mia mare la é morta, e ades son soul sul mondo".

Su la domana da olache son, g'é dit che son n Ladiner. "Onder él chest Ladinerland?" l me à domanà. E gio ge é dit che l'é Ampezo, Badia, Gardena, Livinalonch e Fascia, e che gio son de Fascia. "Po dapò", l disc, "t'es n Krautwalscher". "Ma móstrigno de móstrigno", die "no star a dir amo n'outa Krautwalscher, che ades ognun sà che se disc Ladiner, senó te sbreghe la grasela". L m'à domanà scusa e dapò l m'à contà che sta sera i Ladiner a Dispruch i à n bal. Sobit m'é pissà: "cogne jir fora a troar mi camerades" e gio fora! che i ciavei stajea fora dret; canche son stat da la Triumfforte scontre n om con n ciapel de fer e l me domana olache vae. "Che te mporta a ti, ence gio no t'é domanà olache tu vas". Ma el l daverc l colet e l me moscia la spada, e gio é scomenzà a zitrar e tremar e me peisse o che l'é n general o adertura n corporal. El ntant l me ciapa zenza dir parola per l ciùfol e l me mena ju per zità.

Canche sion rué ju da la giunta provinziale l'era n muie de jent; l Coloselli e l Demattia se begaa chi che sà miec fotografar e ence sto polizainer che me menaa l'é restà a veder che che l'é. Zacan rua l Oberkommissär Granruaz; a vederne l disc: "Oe, oe polizainer, che moto él po chest? ge tirade fora i ciavei a chest pere liènia". Dapò l me varda fit e l disc: "Ma olà volede po jir?" "Gio", die, "voler jir? Ades cogne jir olache l scior polizainer me zara, senó aee l'intenzion de jir ja la "Crousc biencia" perché mi lontslait à nché n bal aló". "A, t'es n Ladiner", l disc, "gei demò co me, che te mene jù". Canche sion rué sun sala, l'era n muie de Ladiner e ognun aea valch auter da magnar e da beiver. Na part aea n litro de purons e pan, n'autra aea sciampagner col grauen cas. E l'era de ogni sort de jent de pìcoi e de gregn, de bie e de burc, ma l più bel ere mpò gio, che te n'ama aee le brae te ciuzé e te l'autra aee n ciuzon, nsoma n bel om. Bon, zacan l'é stat la fin, aon tout cumià, sion se n jic teisc sche bore, che un eie vedea l'auter. Dapò son ndò me n jit ta Penìa; inant che me n jir ge é augurà a duc n felice Carnascial e n tociaman a vaar.