Le Vivane

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Le Vivane  (1912)  by Hugo de Rossi
ladin Brach
grafia moderna

Le Vivane

L'era bona jent, zevilisada, ma no le aea nia religion. Di vivegn no se sà pech o nia, tant de più da le vivane. Le era corpude, bele checene, delicate e lurente. Le stajea polit te l'aria. Le era vestide a l'usanza. Le ge dajea l lat ai pìcoi fin che i aea cinch egn. Le saea le ventures e i duies ge portaa le noele de dut l mondo. Co la jent le se n vegnìa benon e le ge didaa a lurar. Le saea l temp da braicar, da arar, arpear, semenar, jerjenar, seslar, da far con fegn, con pece parole, l temp che garate dut. No le se fidaa star coi etres, seben che duc ge volea ben. Le stajea de ciasa ti bosć e su le mont, te cougoi sot tera ite. L fon era ben pesticià, per fregolar servìa n sas ntriech, e l fum passaa fora per chel busc, che servìa de usc; per banches le aea sasc, ciuches o bore. Dut l'era lujent, net e bel n orden. Valch outa le aea perscin l celor fat con traves scadré.

Nesc veies contaa, che le stajea sa Dona, Pecol, Pociole, Col Checen, Col Crepons, Lastìes, Coude de Vael, Pian da le Arboline, Pian da le Varele, Frainele, Pecé, Lavazei e te etres lesc. Le vivea trop de megol, repesc, sgrijolon, amàite, chegoze, cialveise, frae, ampómole e de autre bòzole; d'invern mascimamenter de niciole e reisc. Canche le aea na fam tremenda o che le era dut mbramide, le vegnìa jù ti paìjes. De dì no le vegnìa bolintiera, le vegnìa mascimamenter de not. Se le vegnìa de dì, se le lasciaa ite bolintiera, ma de not no, parché se aea paura che vegne ite ence bregostane. Par ge dar ence de not valch, se fajea te le portele de le fenestre pìcoi bujes. Se ge dajea lat, formai o pan. L più gran gust le aea, se se ge dajea pan noel.

Le fajea na lesciva, che nesciugn l'era bon da lavar scì net. Le tiraa le corde da n crep a l'auter, ma ence de balar le era tremende. Prejempio le vegnìa da sera ju da Pian da le Arboline, da Pian da le Varele e da Pian da le Fraìne te l'osteria a Pecé. Aló sonaa sù sonadores e ele balaa coi fenc de Fascia duta la not. Per rinforzo le se tolea dò na bala de biscot. Biscot se fajea coscita: Apede n ruf se lavaa foe de ravaleis, dapò se ge dajea na broada e se zapaa sù dut e se l metea te n tinac a boir.

Valguna à fat cognoscenza con n tous e la se à lascià batejar, e dapò i se à tout e i à vivù n sènta pasc. No le dijea mai che inom che le à abù dant batesimo. Se l'om vegnìa a saerlo, no l fidaa mai chiamarle con chel, senó la cognea se n jir dai sie te chi cougoi. Seben che le vegnìa da temp a temp a rencurar i pìcioi, l'om no le vedea mai.